MY SUMMER DIARY'16

• MY FRIEND'S BOAT:

One day my friends and I went to pass a great day in the sea. When we arrived to Port de la Selva, we took the boat that my friend Ramon has and we went to seal. When we found a cove, we stopped and we made swam. We passed all the day on the boat. I think that was a great day!

• ONE DAY OF MY HOLIDAYS: 

In august I went to Sant Antoni de Calonge to pass one week, one of those days I went to cove with my friend Arnau. He has a small inflatable boat, and we inflated it and we did a small tour for the beach.

• BEACH TENNIS TOURNAMENT:

One of the days that I passed in Sant Antoni, my friend Arnau and I made a beach tennis tournament. The tournament started at eleven o’clock, and our first match was at twelve o’clock, this match we won. The next match that we played we lost, we played very well, but the opponent played best.  

• SUICIDE SQUAD:

The day that the film suicide squad to show for the first time we went to the cinema of Girona whit my friends. Before to watch the film, we bought popcorn and a soda. When we finished watching suicide squad we were impressed because we liked a lot the film.

• FOOTBALL MATCH:

One day my friends and I went to play a football match. We start de match at five o’clock  and we were at Banyoles football club. At the match there were Martí, Joan, Sergi, Ramon, Roger and some friends more. When we finished the match we decided to go eat.

• SEVILLA:

The day 1 of September I went with my family to Sevilla. When we arrived there we visited a lot of place like Giralda, Plaza de España, Stadium Ramón Sánchez Pizjuán and a lot of more places. The day 2 of September we returned to Banyoles. We made a little but interesting travel.

• BIKE TOUR:

One day my dad and I decided to do a tour with the bike. The next day we got up at eight o’clock and we take the bike and we went direction Melianta. Then when we arrive to Melianta we decided return to Banyoles for the lake, we pass around the lake and finally we arrive at home at eleven o’clock.

• THE LAST DAY OF SUMMER:

The last Sunday of the holidays I went to Girona with my group of friends for celebrate de end of summer. First we went to cinema to watch the film “Juego de Armas”, then we went to eat at the Konig. When we finished to eat we returned to Banyoles. 

A la vida no estem sols

En aquest text vull demostrar que a la vida no estem sols. Una de les raons per les quals ho defenso és que, per començar, quan neixes ja tens una família que està amb tu i et fa costat amb tot el que calgui.

Una de les altres raons és que, a part de tot això, també hi ha els amics, unes persones molts importants a la teva vida, ja que amb ells comparteixes  moltes de les experiències.

I si no tens amics -cosa que dubto que algú no tingui amics- doncs hi ha més de set mil milions de persones al món per conèixer i fer-t’hi amic. Sempre hi ha moments de debilitat a les vides de les persones, i a vegades es poden sentir sols, però sempre s’ha de seguir endavant.

Una altra bona raó, és que vagis on vagis, de viatge o a qualsevol lloc, sempre hi trobes persones disposades a ajudar-te i oferir-te tot el que puguin dintre de les seves possibilitats tant a nivell objectiu com subjectiu. També cal destacar que si hi ha alguna catàstrofe com ara un terratrèmol, atemptats o el que està passant actualment a Síria, sempre hi ha un munt de gent disposada a col·laborar i ajudar totes aquestes persones a canvi de res.

A part de tot això cal afegir-hi que cada persona té opinions diferents i potser algú altre pensa tot el contrari i per ells tothom està sol i cada persona és independent de totes les altres.

Adele

Adele Laurie Adkins was born in Tottenham on the 5 of May 1988. She is more know for her stage name, Adele.

At the age of four she started to sing. When she was thirteen she moved to Briton, in the South London, with her mum. Three years later she wrote  her first record, Hometown Glory. On May of 2006 she graduated from the Birt School of Performing Arts of Croydon. In October 2007 she released her breakthrough song, “Hometown Glory”. One year later she started to realise her second single “Chasing Pavements”. In the same year she did a world tour named “An evening with Adele”. At the age of twenty-two she received a Grammy nomination for the Best Female Pop Vocal Performance. One year later she broke a record with the song “Someone like you”.

Four month later she gave birth to a baby, named Angelo Konecki. Since 2008 she has lived in Notting Hill.

In November of last year she made a triumphant return with “Hello”.

INTERVIEWING A CELEBRITY

Conte infantil

Hi havia una vegada un nen que es deia Pau, tenia 8 anys i vivia a Barcelona, just al centre. Anava a una escola que era al costat de casa seva. Però tenia un petit problema, era dislèxic, no és un problema molt i molt greu, però té la seva importància. Tenia uns pares que li feien costat per superar aquest problema i sovint anaven al metge per millorar els seu estil de vida.

Tot anava molt bé fins que, dos anys més tard, va haver d'anar a l'institut, allà els primers dies van ser molt complicats, ja que molts nens que no el coneixien se'n burlaven. Ell ho passava molt malament i sovint feia veure que es trobava malament i així no havia d’anar a l’institut. Un dia dels que va anar a classe, tocava l'assignatura de tecnologia, allà va veure com ell era un gran enginyer, que això de la tecnologia li agradava i en sabia. Però, tot i ser un bon estudiant a tecnologia, els altres nens el continuaven marginant. Un dia els professors se'n van adonar que sempre estava sol i que també se'n burlaven i van decidir informar els pares d'en Pau. Quan els pares d'en Pau ho van saber, el primer que van fer va ser informar els pares dels nens que li feien assetjament escolar a en Pau del que passava, que en Pau tenia un problema mental i que per aquesta raó no tenien dret a molestar-lo. Els altres pares van avisar els seus fills i durant uns mesos el van deixar tranquil.

Al cap de tres mesos els companys d'en Pau ja el tornaven a molestar i, aquest cop, els seus pares no van tenir més remei de canviar-lo d'escola. El van portar a una escola especialitzada amb nens que tenen dislèxia, allà en Pau va poder estudiar tranquil. Quan va tenir vint anys, moltes empreses que necessitaven un bon enginyer el volien contractar, ja que es va convertir en un dels millors enginyers d'Espanya.

A FORMAL EMAIL

Dear mayor,

I’m writing this letter because I would like to propose you some things to improve Banyoles for the teenagers.

The first thing that I think is the most important is that it haven’t got a cinema, I think that the teenagers really like go to the cinema with friends, girlfriends, family… so I think that if Banyoles hasn’t got a cinema soon, a lot of teenagers stars to live in others cities.

The second thing is that there isn’t a lot of concerts, only went there are specials day, there are discos, but for the teenagers smaller than eighteen years old they can’t go to concerts.

Finally I'll propose you to do specials events, for example, every first Saturday of the months, we can do a concert with groups that the teenagers like.

I’m waiting for your answers, because I want to do this as fast as possible, if you like my idea of course.

Yours faithfully,

Roger Robert

ELS POBRE AL COSTAT DEL MAR

Els pobres al costat del mar

Fa molt de temps, quan encara vivia amb els meus pares, vam anar a banyar-nos a la platja, era el primer cop. A per cert, em dic Pere, i vinc d’una família molt pobre. Quan era petit, els meus pares no tenien diners i vivíem en una petita nau abandonada, a Lloret de Mar.

Era un dia d’estiu, i vam decidir anar a passar el dia a la platja, ja que tenia 8 anys, i encara no m’havia banyat mai el mar. Quan hi vam arribar vaig quedar ben parat, tan perquè era molt gros com pel munt de gent que hi havia. Però era molt estrany, tota la gent ens mirava, era com si fóssim diferents, d’un altre planeta. En aquells moments nosaltres ens vam sentir molt avergonyits, vam decidir marxar.

Des d'aquell dia, em va entrar al cos una mena de pànic a les platges i a llocs on hi hagi una multitud de gent, ja que la vergonya que vaig passar no m'agradaria tornar-la a passar.